dimecres, 19 de maig del 2010

Alberic

Ho confés, soc adic-te a les series maga japoneses, un dia mirant la serie los guerreros del zodiaco, surt un pallo que li deien Alberich, aaaaaaa collons, comen-se ha escodrinyar per Internet i trobe moltes coses Alberich rei de los nivilungos.
segons la wiquipedia:

Alberich era un legendario hechicero originario de los mitos de la Dinastía Merovingia de los Francos entre los siglos V y VIII, y cuyo nombre significa "rey de los elfos" (elbe "elfos" reix, rex "rey"). También es conocido como el "rey de los enanos".
En el Nibelungenlied es un enano que custodia el tesoro de los Nibelungos, pero es vencido por Sigfried.
En la ópera de Wagner, Der Ring des Nibelungen, Alberich es un personaje compuesto por, en mayor base, Alberich del Nibelungenlied y Andvari de la mitología nórdica.
Tinc entes,  ho he llegit per algun lloc, que tolquien es va  inspirar  en aquest personatge per a crear a gooolum...


Bé, després de la llisó passe a el meu tribut a Alberich, que segons els escrits bells és el nom antic del meu `poble Alberic.

dijous, 13 de maig del 2010

IXA presenta a:


Especial de Xavi Castillo, Al teatre Liceu d'Alberic, diumenge 30 de Maig a les 19'30 de la vesprada
preu 10 €, les entrades les pots torbar a la seu d'ixa o aigua clara.

diumenge, 9 de maig del 2010

EL VALENCIÀ NO ÉS CATALÀ (NI GANES)EL VALENCIÀ NO ÉS CATALÀ (NI GANES)

EL VALENCIÀ NO ÉS CATALÀ (NI GANES)

Lluís Roda

(PREMI OCTUBRE DE POESIA, 1989)

El valencià és la llengua parlada a la província de València. Llevat de la capital, on mai s’ha parlat. I de les principals ciutats: Alcira, Játiva, Gandía on quasi s’ha perdut. Aquesta llengua és anomenada d’una manera culta valenciano. El català és la llengua parlada a Catalunya. I segons els catalans, que sempre escombren cap a casa, també a les Balears, al País Valencià, i fins i tot en un tros d'Aragó, en una part de França, i en un poble d’Itàlia. ¡Ah!, i també a Andorra: la Vella.

El valencià el parlen tres milions i mig. El català deu milions. Però no passa res perquè els lituans són també tres milions i mig.

El valencià és la llengua dels pobres. El català és la llengua dels rics.

El valencià és la llengua dels iaios, abuelitos, i de les persones majors, però no tinc problemes per a entendre’m amb ells perquè a mi em parlen en castellà. El català és la llengua que parlen els infants amb els seus avis.

El català és la llengua del diari Avui. El valencià és la llengua d'una part del Diario Oficial de la Generalitat Valenciana.

El català és la llengua del President de la Generalitat i del Parlament. Màxims representants del poble català. El valencià és la llengua dels professors de valencià i de la UPV. Màxims representants del nacionalisme.

En català és Jordi i Neus. En valencià és Vicente i Amparo.

El català és una llengua parlada i escrita. El valencià només és una llengua parlada.

El valencià és una llengua molt antiga, la parlaven els romans. El català serà oficial a Europa i a Espanya.

El català és la llengua d'una comunitat històrica. El valencià és la llengua de la Comunitat Valenciana.

El català és la llengua que es fa servir davant un desconegut, per si l’entén. El valencià és la llengua que no s’usa en les converses, per si algú que passa en eixe moment, o que està en la cua, no l’entén. Sempre hi ha algú que pot no entendre’t. S’ha de tenir en compte.

El català és la llengua que parlen els bisbes catalans, i en la qual preguen els creients. El valencià es la llengua que parlen els rectors valencians en privat, i en la qual reguen els de la comunitat de regants.

El català és l’única llengua de TV3. El valencià és la llengua dels informatius de Canal 9, i d'una pel·lícula que tornaran a posar l'any que ve que van fer al principi.

El català és la llengua oficial dels Jocs Olímpics que sonarà arreu del món el dia de la inauguració. La mateixa que el Papa fa servir quan rep els catalans. El valencià és la llengua de l’Himne Regional i s’usa en la cremà i en la presentació de les distintes comissions falleres. També en els ninots de la falla, excepte en els de la plaça de l’Ajuntament, que com és la més important, ho fan en castellà. La Fallera Major de València, màxima representació de la dona valenciana, no sol saber-lo –el valencià–, però no passa res, perquè sí que sap cantar-lo –l’himne–.

El català l’usen els grans metges i les eminències mèdiques. El valencià els malalts en l’agonia o en situació terminal.

El català és la llengua de tots. El valencià és la llengua dels valencianoparlants.

Sense el català no trobaràs feina (el català no m'agrada, el parle perquè m'obliguen). El valencià no val per a res (quan vages a demanar faena no vages parlant en valencià). M’agrada molt el valencià, m'agrada com sona.

El català no s'entén. El valencià sí s'entén. (Però no vull entendre’l.)

Cada vegada són més el immigrants que parlen català. Cada vegada són mes el valencians que no parlen valencià.

El català és una llengua. El valencià és una assignatura.

La major part dels escrits de la Generalitat Catalana són en català. Només una part insignificant dels escrits de la Generalitat Valenciana són en bilingüe, la resta ho són en castellà.

El valencià, seguint l’exemple de la Generalitat, no el vol ningú. Solament el 5% creu en l'ensenyament en valencià. En el futur. El català, seguint l’exemple de la Generalitat, el vol una majoria. Més d’un 60% creu en l’ensenyament en català. En el futur.

El valencià no és un problema social, ni un problema polític (excepte per una minoria catalanista que s'entesta en parlar-lo i escriure’l, creent-se amb algun dret). Sense cap perill. El català és un problema social, i un problema polític (sobretot per a una minoria espanyolista que s'entesta que no es parle ni s’escriga, creent-se amb tots els drets). Molt perillós.

Els Reis d'Orient quan arriben a dur els regals i la il·lusió als xiquets de València els parlen en castellà. Els Reis d'Orient quan arriben a dur el regals i la il·lusió als infants de Barcelona els parlen en català.

El valencià no és un problema. Es català sí.

Al català li va cada vegada pitjor. Al valencià li va cada vegada millor.

El català ens enveja i ens necessita: estan tot el dia pendents de nosaltres. Nosaltres ni els envegem ni els necessitem, ni tenim res a aprendre, ni podem aprofitar-nos de res. En tot cas, al contrari.

Ací es viu millor –diuen alguns–. Ací no es pot viure –diuen uns altres–.