3.000 VISITES AL VÍDEO EN QUÈ MÓNICA OLTRA PREGUNTA PEL NÚMERO QUE JUGARÀ CARLOS FABRA A LA LOTERIA DE NADAL

font http://www.iniciativapv.org/actualitat.jsp

Segons estadístiques de Youtube la intervenció de la diputada d'Iniciativa s'ha situat en la posició 18 de vídeos de tema polític més valorats de la setmana

El vídeo en què la diputada d'Iniciativa i portaveu de Compromís, Mónica Oltra demanava a Francisco Camps que li preguntara a Carlos Fabra pel número de la loteria que jugaria en Nadal ha arribat ja a més de 3.000 visites en el portal d'internet Youtube en només una setmana.

Oltra s'interessava en el Ple de la setmana passada per la "sort" del President de la Diputació de Castelló per a criticar l'absència de polítiques efectives per a pal·liar l'actual situació econòmica del govern de Francisco Camps.

"Senyor Camps ja que sembla que vosté no està per la llavor de governar i aprovar mesures contra la crisi, faça'ns al menys un favor a tots. Com vosté és tan amic del senyor Fabra pregunte-li quin número de loteria jugarà en el proper sorteig de Nadal, perquè com té tanta sort igual els demés també podem comprar eixe número; ja que sembla ser que la única manera que tenim els valencians i valencianes per a eixir de la crisi és que en Nadal ens toque la loteria, perquè del seu govern no ens toca res", van ser les paraules de la diputada d'Iniciativa en el Ple.

Des de la pujada del vídeo de la intervenció, divendres de la setmana passada, són nombrosos els blogs i llocs webs diversos que se n'han fet ressó de l'al·locució de Mónica Oltra, contribuït a la seua ràpida difusió. Fins el punt que amb les més de 3.000 visites s'ha situat, segons estadístiques de Youtube, en la
posició 18 de vídeos de tema polític més valorats de la setmana, una gran fita per a un vídeo en valencià en la web.

La reina i la figa sa mare

xics i xiques pasen y vean quina fauna tenim l' estat espanyol.

No puc entendre com una reina submisa d'origen grec, mig bova, casada amb un borratxo, puter i assassí d'animals, això si molt planer, pot dir semblants declaracions.

Aquesta gent cada vegada demostra que sobra, quant de tems hem de permetre tot açò. República ja.

U xicotet resum de les declaracions d'aquest personatge i reaccions.

Indignación en España por declaraciones de la reina contra el matrimonio gay

La Casa del Rey afirma que las palabras plasmadas en un libro no reflejan el respeto de Sofía frente a esa comunidad

A punto de cumplir 70 años el próximo domingo, la reina Sofía de España se convirtió en objetivo de la indignación de las asociaciones de homosexuales por los comentarios contrarios al matrimonio gay que aparecen en un libro que conmemora su aniversario.

La polémica fue tal que la Casa del Rey tuvo que difundir un comunicado por la noche, a través de un portavoz que aseguró que la periodista Pilar Urbano, autora de La Reina muy de cerca (Planeta), puso en boca de Sofía unas afirmaciones que no corresponden con exactitud a las palabras ni reflejan su respeto y neutralidad frente a temas objeto de polémica.

Y es que en el libro aparecen palabras de Sofía manifestando por primera vez públicamente su opinión sobre, entre otros temas, los matrimonios homosexuales, vigentes en España desde que el Parlamento los aprobó en 2005 a instancias del gobierno socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. La medida generó en su día fuertes críticas de la derecha y de la Iglesia católica.

En el texto Sofía se pronunció también de forma contraria al aborto, cuando en el Congreso de los Diputados hay en marcha una subcomisión que estudia la modificación a la ley del aborto de cara a ampliarla. Y también se mostró contraria a la eutanasia.

“No podemos permitir unas declaraciones tan impertinentes. Lucharemos en contra de estas manifestaciones”, advirtió el Colectivo de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales de Madrid (Cogam), uno de los más importantes de España.

“Los gays pueden casarse, pero que a eso no lo llamen matrimonio”, dice la esposa del rey Juan Carlos a Urbano en una de las entrevistas que le concedió durante más de un año y medio y que recoge el libro.

La obra, que según dijo su autora contó con el beneplácito de la Casa Real, fue presentada hoy en Madrid. Pero antes de que esto ocurriese, los pasajes más controvertidos ya se habían filtrado y habían sido publicados por el diario El País.

“Puedo comprender, aceptar y respetar que haya personas con otra tendencia sexual, pero ¿que se sientan orgullosos por ser gays? ¿Que se suban a una carroza y salgan en manifestaciones?", dice Sofía, según el libro, refiriéndose a la fiesta anual del orgullo gay.

"Si esas personas quieren vivir juntas, vestirse de novios y casarse, pueden estar en su derecho, o no, según las leyes de su país: pero que a eso no lo llamen 'matrimonio', porque no lo es. Hay muchos nombres posibles: contrato social, contrato de unión”, añade.

Los colectivos homosexuales amenazaron con arremeter contra la institución monárquica. "Vamos a ejercer acciones. Tendremos que reunirnos y si esta mujer no se retracta o abdica gritaremos ¡viva la República!", manifestó el presidente de Cogam, Miguel Ángel González.

La Federación Estatal de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales (FELGTB) pidió también a la Casa Real que rectifique las palabras de la reina. “Nos parece inaudito”, manifestó su presidente, Antonio Poveda. Y también se unió a ellos Izquierda Unida (IU).

Las declaraciones de Sofía que aparecen en el libro causaron cuando menos sorpresa en un país que está acostumbrado a la discreción de la reina y en el que esta semana los medios de comunicación dedican amplio espacio a repasar la vida de la mujer del rey Juan Carlos con motivo de su 70 cumpleaños.

“Su Majestad la Reina lamenta profundamente que la inexactitud de las palabras que se le atribuyen haya producido malestar o disgusto en personas o instituciones, a las que siempre ha profesado y profesa un profundo respeto”, dijo por la noche un portavoz de la Casa del Rey. Pero su intervención no zanjó la polémica. Urbano respondió y aseguró rotunda: “Lo que ha dicho la reina es lo que dice mi libro”. E insistió en que el Palacio de la Zarzuela dio luz verde.

Liquid Magnetic Sculpture

Els artistes, igual que els professionals de totes les altres àrees del coneixement humà, es nodrixen de la tecnologia per a crear obres cada vegada més complexes i inquietants. Els ferrofluitis, una espècie de “sopa de nanopartícules ferromagnètics” posseïxen propietats físiques molt especials, que els tecnoartistes aprofiten per a crear escultures increïbles. Passen i vegen.

Canvi climàtic

Doncs ací penge un curt metratge, que personalment m'ha agradat, està molt ven fet.

Una vesprada de pesca.

Una vesprada de pesca com un altra, un vesprada d'estiu, fresca i al embasament de Bellús a la vall d'Albaida, no molt llunat d'Alberic.
Amb molt bona companyia, el meu germà xicotet, Juanvi ( que de xicotet no te res , un 1'85 llargs, es podria dir, que jo, el major dels tres soc el xicotet) i mon Pare, tota la vesprada de xarrera i de cervesa fresca, quasi perfecta si no siguera per que no pica ningun peix, ni anguila ni la figa sa mare, bo, per ser sincer l'únic que pesca va ser el meu germà, que es el típic tio que quant tot lo mon està agafant peix ell no n'agafa cap, i quant tots estem mirant-nos les cares, ell va i agafa el mes gran de tots.
Una vesprada d'intentar arreglar el mon, una vesprada de crítica i rialles, ací teniu al verga del meu germà amb el seu peix a la ma, el peix quant el agafes com ell el te tendeix a doblar la cua cap a munt, encara es mes gran, no molt mes però tot n'hi ha que diro , a la disfruta'l que ausades que no cagaràs tranquil... au.
pd. cliqueu sobre la imatge si voleu veure-la en gran.

Ja s'han acabat.

Ja s'han acabat.
Ja fa dues setmanes que estic treballant de nou, i a quest cap de setmana tinc guàrdia, en cara que prou tranquil·la (per ara).
No m'havia passat per ací per la depressió que tint després de les vacances, tinc una depressió post vocacional de cavall, treballant de 10 a 11 hores diàries, de comarca en comarca en la meua furgoneta, que mal, he passat de no fer res, a treballar massa, en la calor que fa. Be tot passa i torna la rutina.
Aquestos dies d'estiu tan calorosos els he passat apartat del mon en la meua companya i la meua filla, de viatge per Catalunya, ben dit seria per Tarragona, i Salou al parc temàtic, he observat per la zona que la gent si no li parlaves en valencià ells no et parlaven en Català, tant que diuen que el castellà esta en perill en Catalunya, mentira, està tant malament com al País Valencià, he escoltat mes català en Peníscola que en Catalunya. M'heu he passat tant be que tornaria demà mateix, i no te conte la meua filla, volia quedar-se a viure,uffff.
Esta massificà la construcció com ací, però amb una diferencia substancial, s'han respectat les cales i els boscos arrimats a la mar, el contrast mes fort va ser al entrar al País Valencià, uffff com esta el panorama i hem pensava que la costa de la ribera del Xúquer i la Safor eren exagerades.
Parlant de tot un poc i de res... hem queden dues setmanes mes de vacances i les tindre per octubre i novembre, per eixir amb el meu sogre, a la recollida de bolets.
Bo, doncs ací tot dit per avui, ja he dit prou trellats.

TV en catala a la xarxa.

M'he trobat aquest programa per wilaweb i m'ha sorprès molt per això el pose per ací.
La Nostra TV neix amb voluntat d'aplegar tots els canals televisius en català
El programa permet veure'ls gratuïtament per internet

La Nostra TV és el primer projecte d'un grup de programadors que té la intenció de fer una gamma de productes gratuïts per promocionar la llengua catalana. Es tracta d'un programa que permet veure tot els canals de televisió que emeten en català, com ara el 3/24, Andorra Televisió, Info Televisió, IB3, Marseme Digital TV, Girona TV, Granollers TV, Televisió de Mallorca, Canal Català i, fins i tot, Catalan TV Alguer (el podeu descarregar punxant ací).

La d'ara és tan sols una primera versió i és previst que, d'aquí a un any, se'n faci una segona amb més canals i amb programació tant televisiva com radiofònica. Ara mateix, només hi ha una ràdio, SOM Ràdio de Mallorca, que va ser clausurada pel govern de Jaume Matas el 2003 i que va optar per continuar emetent a través de la xarxa, com a Som i Serem Ràdio.

Aquesta primera versió, de moment, només és compatible amb Windows XP.

PER FI

Desprès de dues setmanes de treball intens i de no parar ni per a ca..., m'han arribat les anhelades vacances.
Ha sigut una setmana intensa, molt moguda, políticament parlant, doncs els fatxes i empresaris valencians i catalans s'uneixen per a demanar el corredor mediterrani (serà el principi de la normalitat de relacions en els nostres cosins, ja seria l'hora de que ens ajuntarem per fer un projecte en comú).
Per l'altra banda els socialistes valencians continuen en la seua espanyolització, ara abandonat les sigles de pspv, esperem que siguen llestos i que no renuncien a elles, per què perdran més vots pel l'esquerra dels que arreplegaran pel centre o la dreta.( aquest país de botiflers cada vegada en dona més ganes de vomitar, o no se, si es pena o agonia).
PAÍS VALENCIÀ el nom està ven clar.
Au baix a arreplegar al meu germà mitja i eixim volant cap el pantà de l'escalona a pescar al Black Bass. Ja vos contare, que enguany es la primera eixida de la temporada, i en aquestos dies de relacs i platja aprofitare per anar contat-vos i comentat alguna coseta.

'Volem democràcia a l'escola'

La Generalitat Valenciana ha deixat sense director el centre el Castell d'Almoines
L'escola el Castell d'Almoines (la Safor) no té director perquè la Generalitat valenciana no ha renovat el càrrec a Batiste Malonda. En aquest vídeo repassem l'història d'aquest cas a través de mestres, ex-alumnes, l'AMPA i de Malonda mateix. Tots creuen que és un atac a un model d'escola valenciana, democràtica i renovadora: les classes s'hi fan en català, no s'hi treballa solament amb llibres de text i les decisions es prenen en assemblea.

Quan Espanya comença a semblar Sèrbia, article d’opinió de Vicent Partal

baix a reproduir un article que m'ha paregut interessant pel seu plantejament, i que m'ha fet pensar un poc.

Quan Espanya comença a semblar Sèrbia, article d’opinió de Vicent Partal
Si durant anys el nacionalisme espanyol s’expressava d’una manera encara moderada, acceptant un cert bilingüisme i aparentant una certa imatge ‘amable’, la careta cau aquest 2008 tan espectacularment que haurem d’apuntar-ho als llibres d’història. El manifest contra el bilingüisme o les reaccions d’ahir al document del conseller Castells sobre l’espoli fiscal marquen un camí nou que acosta el nacionalisme espanyol a la història recent del nacionalisme serbi. Amb alguns paral·lelismes concrets que fan feredat.
Aquest manifest que reclama la superioritat de l’espanyol significa un canvi de nocions socials. Hom ja no proclama la conveniència del bilingüisme en les zones amb llengua pròpia de l’estat; allò que reclama és la reculada de les altres llengües. Deixa d’existir la preocupació formal que hi havia fins ara per la convivència, a la qual hom ja no apel·la de cap manera. Ara la crida va a la superioritat demogràfica dels parlants de l’espanyol, reclamant-ne la imposició pura i simple. Demogràfica. I en aquest sentit, el manifest recorda molt el famós Memoràndum publicat l’any 1986 per l’Acadèmia Sèrbia de les Arts i les Ciències, memoràndum que serví de base ideològica a Milosevic i que acabà portant a la guerra, a la independència de totes, però totes, les àrees no purament sèrbies de l’ex-Iugoslàvia i a l’aïllament internacional de Sèrbia. Aquell memoràndum, per exemple, afirmava, contra la realitat, que els únics que no tenien dret a usar la seua llengua eren els serbis que vivien en territoris ‘bilingües’ i reclamava la primacia imposada del serbo-croat sobre totes les altres llengües, i que tot allò que no fos afirmar aquesta idea era ‘particularisme’ i ‘antidemocràtic’.
El missatge que inspirava aquell manifest i el que inspira el manifest espanyolista és el mateix: creure que hi ha cultures o llengües que són superiors a unes altres, diguen què diguen o facen què facen els parlants, i exigir la imposició de la pròpia amb mesures legals discriminatòries i, si cal, amb el recurs a la força pública.
El Memoràndum del 1986 també posava en relleu allò que els seus autors (intel·lectuals com en el cas del manifest espanyol) consideraven que era una opressió econòmica de Sèrbia per les altres repúbliques. I aquest missatge exacte es féu sentir ahir també molt als mitjans espanyols com a resposta a la presentació de les dades sobre l’espoli econòmic. És la mateixa perversió: la realitat no importa. I així ahir vam poder veure i sentir gent que la negava obertament, que capgirava les dades o, simplement, que les reconvertia en un discurs espanyolista afirmant que el problema no és que Catalunya, i la resta del país, sofresquen l’espoli fiscal d’Espanya, sinó que Espanya viu ofegada per la potència de les empreses catalanes, que la tenen colonitzada. De nou, un canvi de discurs que implica un canvi de percepcions socials notable. Fins ara ningú, tret de grupuscles aïllats, no s’havia atrevit a dir una cosa com aquesta. Ahir ho vam sentir als mitjans de masses i de boca de comentaristes molt violents que arribaven a la cridòria.
Confesse que aquesta deriva que prenen les coses em preocupa. Em preocupa, sobretot, perquè va acompanyada d’un augment notable i visible de la violència. L’actitud dels espanyolistes és cada volta més violenta i agressiva i, dels insults, ja han passat a les amenaces o als incidents, com es va veure en l’Eurocopa, malgrat el silenci de la majoria dels mitjans. Però també cal dir que la deriva sèrbia del nacionalisme espanyol és una amenaça sobretot per a ells. A diferència d’allò que passava a l’ex-Iugoslàvia, nosaltres vivim en la Unió Europea i ací no són tolerables ni es permetran de cap manera guerres ni cops d’estat militars o legislatius. I això hauria de fer pensar a algú, a Espanya. Perquè Sèrbia ha acabat sola, empobrida i aïllada. I explicar avui això és fer una pura i simple descripció d’on podrien acabar els espanyols, si continuen amb la bogeria supremacista que els ha agafat.

Cofrents un nuo Gernovil?

Després de lo que passa el dia 5 a la central, després de totes les aturades que portem aquest any i el darreres anys que fan que no l'aturen?
jo faix una xicoteta reflexió, si hem diuen que no ens preocupem, que el escape nuclear es de fa 9 anys, quant es netejaven els camions en susodicho sitio, i l'han detectat ara, sincerament encara hem preocupa més, 9 anys per a detectar la fuga dels collons!, que seguretat tan desastrosa, que n'hi ha en aquestos moments a la central les cabres de la vall?. Com dirien els beats deu ens pilla confessats, que la cosa es molt greu.
I pense, qui collons serà el palló encarregat de tots aquestos desficacis?. Ascó, Cofrents... quina serà la pròxima, vull el cap d’aquest tió per sopar.

La gent del País Valencià no s’han proposat mai que podem ser un altre Gernovil?

Països Catalans lliures de nuclears.I ja posats l'estat espanyol i el món sencer, per demanar que no quede.

Programari en català

No se si el títol que li he posat serà el apropiat o no per a mi si. Doncs desprès de la família amics , pesca i la política, una de les coses que més m'apassionen, es la informàtica, he creat un apartat per a poder baixar eixos pegats, eixos programes que ami hem perixen interessants , està en la part dreta l'he titulat, el lloc de la informàtica (per posar-li algun nom), on de quant en quant posaré l'enllaç d'algun programeta, en el nostre idioma clar.
A part també intentaré contar-vos les meues experiències en el programari lliure i sobre tot parlar-vos del sistema operatiu per excel·lència el LINUX (encara que no soc un expert) però hem resulta prou interessant.

Desprès d'uns dies convalescent per un proces vira'l, que m'ha deixat en kao tècnic. Torne a escriure, la noticia ja la coneixereu, l'expulsió de compromís de la Marcos.

Glòria Marcos, expulsada de Compromís pel País Valencià

La diputada i coordinadora d'EUPV considera l'expulsió un 'linxament polític'

Compromís pel País Valencià va acordar ahir d'expulsar del grup parlamentari la diputada i coordinadora d'EUPV, Glòria Marcos. L'expulsió, impulsada pel Bloc Nacionalista Valencià, ha tingut el suport dels dos membres d'Iniciativa del Poble Valencià. Segons que explicà Marcos a VilaWeb, tot plegat respon a un 'linxament polític' per fer fora EUPV del grup parlamentari.

El Bloc argumentà que ja fa un any que Marcos els acusa d'antidemocràtics, que no va voler participar en la redacció del reglament del grup, que ara considerava 'inquisidor i punitiu', i que per això li obriren un expedient. Per això i altres motius al·legats pels impulsors de l'expedient, el document conclou que 'tot allò arreplegat en el Plec de Càrrecs junt amb els agreujants considerats, són sancionables amb l’expulsió segons l’article 21 del Reglament del Grup Parlamentari'.

La versió de Marcos

La parlamentària de Compromís pel País Valencià i coordinadora d'Esquerra Unida (EUPV), Glòria Marcos, es va queixar que, darrere la proposta d'expulsar-la del grup per motius personals, hi havia un propòsit polític: foragitar EUPV de les Corts.

Aquest, va dir, és el principal motiu per haver-se negat a defensar-se de les acusacions explicitades en el plec de càrrecs. I va afegir que no vol donar legalitat a un reglament 'fet per a expulsar-me'.

En canvi, Glòria Marcos va anunciar que presentaria un recurs a la mesa de les Corts, a qui demanaria disposar de més mitjans si esdevingués diputada no adscrita: això voldria dir que tindria menys capacitat econòmica i menys iniciativa parlamentària.


aquesta noticia esta estreta de VilaWeb, personalment crec que ja tardaven massa en expulsar-la, aquesta persona destorbava ens els afers diaris del grup parlamentari compromís , no ha volgut mai compromís ni quant estava en proses de formació ,(nomes feia que posar traves) i meig quant es forma, com a grup parlamentari, quant no pots menjar-te i repartir tu la cansalada ja no t'apanya el porc, es a dir, quant no eres tu la que fa i des fa, deurien pensar en desfer-se d'ella en eupv l'esta afonant més encara, esta donat una imatge totalitària i poc democràtica del funcionament d'esquerra unida, una llàstima per que el projecte inicial era molt bonic, totes les esquerres unides fent front a la dreta.

Naix Iniciativa del poble Valencià de la ribera

El dia 27 de juny naix Iniciativa del poble Valencià de la Ribera a continuació baix a reproduir el manifest que s'aprova.
Manifest d'iniciativa del poble Valencià a la Ribera.
Iniciativa del poble Valencià és un partit d'esquerres, valencianista i ecologista. Fa uns quants anys, no hauria calgut explicar res més per deixar ben clar del peu que coixegem, però en l'actualitat, la pretesa globalització de les informacions o, mes ben dit, la manipulació de les paraules que ens imposen els mitjans de comunicació de masses, ens obliga a descriure fil per randa qui som, com som i on volem arribar.
Som d'esquerres perquè encara creiem que ser un treballador honrat és un títol que no s'hereta, sinó que es guanya dia a dia: quan ens hem d'enfrontar a la falta absoluta de sensibilitat social dels partits que ens governen; quan veiem tan sovint casos de corrupció política entre militants dels dos grans partits espanyols; quan sentim que molts promotors immobiliaris que s'han fer d'or en els últims anys, demanen ajudes per eixir de la crisi; quan hem de suportar els preus abusius dels productes de primera necessitat, mentre els intermediaris, que ni produeixen ni generen riquesa, es queixen de la insolidaritat dels productors; quan alguns buròcrates d'Europa es trauen de la mànega una jornada setmanal de 65 hores que ens tornaria als tems de la revolució industrial; quan, en definitiva, els poders fàctics pretenen que la crisi generada per l'avarícia d'uns pocs, tornem a pagar-la entre tots. I també som d'esquerres perquè ens cau l'ànima als peus quan descobrim que una gran majoria de treballadors i treballadores voten contra ells mateixos, contra els seus interessos, i posen el poder en mans dels prevaricadors, els oportunistes, els desvergonyits o, per dir-ho en poques paraules, els enemics.
Som Valencianistes perquè sabem molt bé que la majoria dels problemes que hem insinuat es poden resoldre amb educació, amb formació, amb el coneixement de la realitat, que es permet discernir entre la realitat i les falses promeses, entre els problemes que ens afecten realment i els que només són invents per a marejar-mos. Perquè ser Valencianista, al segle XXI, vol dir que saben on vivim i que molt conscients que els nostres problemes,les nostres desigualtats i els nostres conflictes només els podem solventar nosaltres: a la nostra manera, amb les nostres peculiaritats i, per descomptat en la nostra llengua. No volem desaparèixer engolits per la pressió globalitzadora que pretén imposar-nos les mateixes modes, les mateixes músiques, els mateixos menjars, les mateixes festes i, fins i tot, els mateixos horaris. Els valencians tenim una identitat, una manera de ser, de pensar, de viure i de parlar, que ens uneix amb altres pobles que han compartit la nostra història i comparteixen, encara, la nostra llengua. A pesar que en l'actualitat, hi ha més de la meitat de valencians que consideren que el castellà és la seua llengua, els altres sabem que hem tingut unes lleis, un govern i una llengua propis des de molt abans que existira espanya; i qui vulga negar-ho, falta a la veritat. La nostra comara, que és el territori que ens acull i ens identifica, en constant amb les propostes d'alguns partits que aboguen per les agrupacions provincials , és encara valencianoparlant i, sobre tot, valenciana en el sentit més profund de la paraula: acollidora,cordial,solidària, alegre, treballadora amb sentit de l'humor i oberta a la Mediterrània. Per això no volem que la nostra manera de ser, ni la nostra cultura, ni la nostra llengua, que és la nostra manera de comprendre el món i d'estimar-lo, desapareguen de la faç de la terra, engolides per les ànsies igualitàries, uniformilitzadores, dels grans mitjans de comunicació de masses, ni que siga menyspreada per les persones que vénen de fora i, per ignorància o per prepotència, creuen que no necessiten aprendre valencià. Hem de defensar-nos contra les agressions de les cultures majoritàries i guanyar-nos l'estima de les minoritàries. I això només ho podrem fer si exercim de valencians des de bon de matí, a totes les hores i de qualsevol circumstancia.
I son ecologistes perquè creiem en el futur, que és on volem anar, i sabem que depèn de nosaltres, de la nostra forma de relacionar-mos amb l'entorn; per això ens neguen als transvasaments i som partidaris del creixement moderat de les ciutats; per això ens neguen a veure a l'albufera convertida en una claveguera gegant, mentre l'administració, per disfressar-se de protectora del medi ambient, posa traves a les necessitats més elementals dels habitants de la Ribera; per això volem que les instal·lacions elèctriques d'alta tensió vagen soterrades, com mes fondes millor, per allà on passen; per això ens neguem a imaginar un aeroport en Alzira, que seria una barbaritat insuportable; per això, en definitiva, treballem per un món més net; per un món sense "fum, fam ni fem", com va dir, fe uns quants anys, un savi que ens ha deixat fa poc de temps: Josep Vicent Marqués.
Aquest és el resum de les nostres propostes polítiques: el carnet d'identitat dels homes i les dones que hem fundat iniciativa i que volem convertir la nostra organització en un partit que represente els interessos dels valencians compromesos amb el món que comparteixen, amb el país on viuen i amb les persones amb qui conviuen.

super Mariano bros.

Serà gran joc?

missatge reial

Be comencem amb el missatge de sa majestat el rei d'espagna respecte a la crisi que sofreixen i sofriran les butxaques dels treballadors.

hola mon

hola a tothom , hem diuen Xavier soc d'Alberic, un poble de la ribera del Xúquer al País Valencià.
Espere que gaudiu de les barbaritats que posaré en aquest bloc, seran pensaments? seran reflexions? o seran vivències? doncs un poc de tot. Be comencem.