dimecres, 20 de maig del 2009

Dedicat al meu germà.

Li la dedique al meu germà Tonyo colombaire de devoció i convicció(és el de la foto en la truita a la mà).

Això pa què¡ Quants trellats mare¡.

Thous més enllà de l’himne

Per tots es sabut o quasi tots el rebombori que sa muntat per el himne regional valencià, bé llegint un poc per Internet m'he trobat aquest article al pica'm escrit per Pere fuset, com m'agrada el reproduïx integre.

Parlant d’història és molt fàcil traure les coses de context i en conseqüència acabar pixant fora de test. I això potser hem fet sovint des del valencianisme al tractar de jutjar amb ulls del present alguns episodis del nostre passat. O és lògic esperar del primigeni regionalisme valencià d’inicis del segle XX una actitud sobiranista impròpia de l’època?

Només els camins de futur poden posar en valor algunes llavors plantades a la història, i això últim és el que han fet els hereus de Maximilià Thous -autor de la lletra de l’himne valencià- al condicionar la seua utilització als actes commemoratius del centenari a que les institucions empren el valencià.

Thous era un valencianista, com a tal signà les Normes de Castelló i així cal observar-ho des de l’òptica del seu temps. Per molt que alguns ens resistim a “ofrenar noves glòries a Espanya” per acompanyar una música d’altra banda aborronadora, seriem injustos si no observàrem el context. I aquella València de 1909 en té un de ben clar.

La història ens ha donat alternatives extraoficials, com aquella d’origen un tant incert però popularitzada pel valencianistes de tota mena que consistix en substituir els primer versos pel “Tots baix els plecs de la nostra senyera” que ja apareix documentada malgrat la censura del franquisme, la Muixeranga d’Algemesí a proposta de Joan Fuster o la Cançó de Lluita amb lletra de Maximilià Thous fill.

Pare i fill representen així doncs dues generacions diferents de valencianistes. Si al pare li llevaren els drets d’autor i l’expulsaren del càrrec de director del Museu Valencià d’Etnografia, el fill, d’un valencianisme encara més accentuat el franquisme li van fer la vida impossible. No debades Thous fou un destacat membre de la Joventut Valencianista, de l’Agrupació Valencianista Republicana i del Partit Valencianista d’Esquerra. Unes idees polítiques que el van portar a la presó Model de València on fou durament torturat.

Uns fets que per desgràcia són pràcticament desconeguts pels valencianistes de hui en dia i que posen de rellevància la feble memòria històrica del nacionalisme valencià que quan mira cap arrere té problemes per superar l’espesa boira de la transició i els darrers anys de lluita antifranquista.

Per això, amb l’actitud de la família Thous, no només es denuncia públicament la hipocresia dels qui, com el PP, practiquen un valencianisme cosmètic de contingut ben difús. També ens ajuden a redescobrir la trajectòria i l’evolució de personalitats il·lustres del valencianisme com la que representen els Thous i en definitiva a conèixer els nostres origens.

En este sentit, sobta comprovar que, com revelava Josep Vicent Boira, el valencià va tindre un gran pes en alguns dels actes i congressos d’aquella Exposició Regional. I sobta perquè hui, un segle després i amb un Estatut i una Llei d’ús vigents. I si la pressió dels Thous no surt efecte, el valencià s’haurà quedat exclòs de les celebracions.

eleccions europees

Un vídeo del soe que farà córrer tinta .

dilluns, 11 de maig del 2009

Una enquesta del PSPV pronostica una nova majoria absoluta del PP a pesar del "cas Gürtel"

Tret de Valencianisme.com.
Segons una enquesta electoral encarregada pel PSOE, que s'ha donat a conèixer hui des de diferents mitjans de comunicació, si les eleccions valencianes tingueren lloc ara mateix el PP augmentaria la seua representació parlamentària fins als 57 diputats, tres més que en l'actualitat; el PSOE s'entancaria en la xifra de 38 escons; mentre que EU aconseguiria 4 diputats en la cambra i el BLOC es quedaria fora de les Corts Valencianes, enfront dels 7 parlamentaris que va obtindre Compromís pel País Valencià l'any 2007.

El PPCV no acusaria electoralment el desgast produït per la pressumpta implicació del president de la Generalitat, Francesc Camps, i el secretari general de la formació, Ricardo Costa, en l'anomenat "cas Gürtel", la trama de corrupció investigada pel jutge Baltasar Garzón que ha esguitat diversos càrrecs del Partit Popular.

Alhora, "l'efecte Alarte" seria nul, més de mig any després de la seua elecció com a secretari general del PSPV, per tal com els socialistes repetirien els mateixos resultats que van obtindre el 2007, amb Joan Ignasi Pla com a cap de llista.

Per la seua banda, l'enquesta recull que el 55% dels vots rebuts per la coalició Compromís pel País Valencià en els darrers comicis autonòmics els heretaria Esquerra Unida, que es quedaria amb 4 diputats, enfront d'un 36% que optaria pel BLOC, una formació que segons l'estudi no aconseguiria cap parlamentari a les Corts Valencianes, tot i que en cas de superar la tanca del 5% dels vots arribaria a la xifra de 4 escons, cosa que podria posar en perill la majoria absoluta del PP.

I jo hem pregunte, on està Alarte? el tiparraco aquest deuria estar en les files del pp, quant deuria estar donant canya s'amaga, a que està esperant, a que els amics jutges de camps i companyia diguen que les gravacions no valen per a res o alguna cosa pareguda i els deixe sense càrrecs ni res, i eixiran victoriosos diguen que son els més honrats del mon mundial i que tot a sigut un muntatge per a desprestigiar als valencians. La gent d'iniciativa i bloc fan soroll, però no tant com podria fer-ne el pspv, on estan els botiflers dels sociates? Estan escagarrusats.
Tall de deshonrats.