Llegit al diari publico.
Alguns que van ser marxistes tenien incorporat en el seu disc dur que el capitalisme patiria una crisi sísmica i que llavors les forces de progrés triomfarien des dels seus runes. Altres, simplement aplicaven la lògica: l’esquerra que va parir l’Estat del benestar serà la gran beneficiada del tsunami financer causat pels excessos del neoliberalisme. Però llavors va arribar el 7-J.
La macroelecció simultània en 27 països de la Unió Europea, culminada diumenge passat en el context de la pitjor crisi econòmica des de la Gran Depressió de 1929, ha tingut efectivament efectes sísimicos, però per a l’esquerra europea moderada: el pitjor resultat en dècades l’ha deixat en la UVI.
El cataclisme és tan sonat que l’esquerra pareix situar-se en la seua zona zero. Llevat d’excepcions, la seua caiguda no ha provocat un gran auge de les esquerres alternatives, fragmentades en múltiples opcions. Després del crash, només pareix pujar l’extrema dreta.
Els més optimistes en el camp de l’esquerra subratllen que la particularitat dels comicis eleccions europees, amb una participació de a penes el 43% i molt poc en joc resten importància als resultats. I recorden, com va subratllar el mateix Felipe González en un acte recent de la Fundació Alternatives, que "en èpoques de grans crisis les fórmules simplificades i totalitzadores de la dreta tenen més recorregut i èxit que les propostes complexes, moderades i serioses de la socialdemocràcia".
La sèrie històrica dels mateixos comicis europeus mostra que la crisi de l’esquerra ve, no obstant això, de molt lluny. L’afonament de la socialdemocràcia en alguns dels seus feus històrics Alemanya, Regne Unit, Holanda és esgarrifós: han perdut respatler de forma sostinguda a un ritme tal que els seus suports es reduïxen a la mitat o inclús a un terç del que tenien fa només 20 anys (veure quadro).
Hi ha un altre element de fons que afecta les eleccions de primera divisón, les que sí que decidixen Governs nacionals. I l’evolució és la mateixa: fa 10 anys, Europa era un autèntic bastió de l’esquerra. La situació s’ha donat volta: ara, 20 dels 27 Executius de la UE són conservadors (veure mapa).
Caldera: "Els valors majoritaris continuen sent els progressistes"
Què fer? L’eterna pregunta sobrevola novament al conjunt de l’esquerra. Públic ha volgut contribuir al debat buscant l’opinió de 14 intel·lectuals europeus de prestigi, que representen tota la pluralitat de l’esquerra: des del progressisme fins a l’extrema esquerra, des del republicanisme cívic del politòleg irlandés Philip Pettit fins a les postures directament àcrates del caricaturista francés Sine, passant pel compromís amb l’esquerra democràtica de l’historiador britànic Tony Judt, el laïcisme del filòsof italià Paolo Flores dArcais, la perspectiva marxista de l’historiador alemany Wolfang Fritz Haug, l’activisme antiglobalitzador de Susan George i el periodisme compromés d’Atrau de Gregorio, directora de LUnità, el diari fundat pel comunista Antonio Gramsci, ara en l’òrbita de l’esquerra moderada, entre altres.
Ampli palmito
Hi ha molta varietat, però en major o menor mesura, tots coincidixen en un element central: l’esquerra ha perdut per assemblar-se massa a la dreta. El fenomen no és nou, sinó que cal remuntar-se almenys a 30 anys arrere. El que ara s’està vivint, just quan la crisi econòmica pareix donar la raó a l’intervencionisme associat a la socialdemocràcia, no seria més que la culminació d’un llarg camí emprés per a desposseir-se del seu ADN.
"En dos dècades no s’ha construït una visió alternativa", lamenta Judt, que opina que els líders socialdemòcrates actuals s’han guanyat a pols el rebuig de l’electorat. "El centreesquerra fracassa a l’hora de construir un discurs únic coherent", li secunda Pettit, el politòleg de referència del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. "En molts països d’Europa,l’esquerra no existix", es desespera Flores dArcais, la teorització del del qual laïcisme ho situa com un altre dels filòsofs de capçalera en la cúpula del PSOE.
L’esquerra alternativa no ha capitalitzat la caiguda socialista
El debat s’ha instal·lat també en el PSOE, que va perdre els comicis però va aguantar el ruixat millor que altres: només a Malta van obtindre els socialdemòcrates un percentatge de suport superior.
Jesús Caldera, que dirigix la principal factoria intel·lectual del partit la Fundació Idees es resistix a acceptar que la dreta ha guanyat les eleccions. "Si es fa la suma de les esquerres es veurà que la dreta no ha guanyat. L’esquerra en conjunt ha sumat més que la dreta a França i supòsits grans èxits com el de Berlusconi a Itàlia o Merkel a Alemanya van aconseguir un percentatge de vot menor que el PSOE", explica a Públic.
"Els valors majoritaris continuen sent els progressistes; una altra cosa és que la socialdemocràcia ha tingut molts problemes quan no ha presentat una oferta electoral clarament diferenciada de la dreta", afirma Caldera, en sintonia amb els intel·lectuals consultats.
Per què no ha aconseguit capitalitzar perquè l’esquerra alternativa este afonament del tronc central dels progressistes? Tampoc els alternatius ixen ben parats de l’anàlisi dels intel·lectuals europeus. La llista de reprotxes és llarga: divisió, incapacitat per formular propostes creïbles i reproducció de mals que molts ciutadans associen als polítics tradicionals, als que percep com una casta única.
I ara jo dic, o pense en una reflecció, si en la crisi del 29, també va caure l'esquerra i va ser el començament de la guerra mundial...amb el creixement potencial de la extrema dreta a reu del món,ara que demanen he¡.La ignorància de la gent i la por reforçada amb les mentires de la dreta, siguent ella la provocant de la crisi, fan més mal que una pedregada.
Aleshores també creure avui que el soe espanyol i europeu es l'esquerra es com acceptar polp com animal de companyia...
Alguns que van ser marxistes tenien incorporat en el seu disc dur que el capitalisme patiria una crisi sísmica i que llavors les forces de progrés triomfarien des dels seus runes. Altres, simplement aplicaven la lògica: l’esquerra que va parir l’Estat del benestar serà la gran beneficiada del tsunami financer causat pels excessos del neoliberalisme. Però llavors va arribar el 7-J.
La macroelecció simultània en 27 països de la Unió Europea, culminada diumenge passat en el context de la pitjor crisi econòmica des de la Gran Depressió de 1929, ha tingut efectivament efectes sísimicos, però per a l’esquerra europea moderada: el pitjor resultat en dècades l’ha deixat en la UVI.
El cataclisme és tan sonat que l’esquerra pareix situar-se en la seua zona zero. Llevat d’excepcions, la seua caiguda no ha provocat un gran auge de les esquerres alternatives, fragmentades en múltiples opcions. Després del crash, només pareix pujar l’extrema dreta.
Els més optimistes en el camp de l’esquerra subratllen que la particularitat dels comicis eleccions europees, amb una participació de a penes el 43% i molt poc en joc resten importància als resultats. I recorden, com va subratllar el mateix Felipe González en un acte recent de la Fundació Alternatives, que "en èpoques de grans crisis les fórmules simplificades i totalitzadores de la dreta tenen més recorregut i èxit que les propostes complexes, moderades i serioses de la socialdemocràcia".
La sèrie històrica dels mateixos comicis europeus mostra que la crisi de l’esquerra ve, no obstant això, de molt lluny. L’afonament de la socialdemocràcia en alguns dels seus feus històrics Alemanya, Regne Unit, Holanda és esgarrifós: han perdut respatler de forma sostinguda a un ritme tal que els seus suports es reduïxen a la mitat o inclús a un terç del que tenien fa només 20 anys (veure quadro).
Hi ha un altre element de fons que afecta les eleccions de primera divisón, les que sí que decidixen Governs nacionals. I l’evolució és la mateixa: fa 10 anys, Europa era un autèntic bastió de l’esquerra. La situació s’ha donat volta: ara, 20 dels 27 Executius de la UE són conservadors (veure mapa).
Caldera: "Els valors majoritaris continuen sent els progressistes"
Què fer? L’eterna pregunta sobrevola novament al conjunt de l’esquerra. Públic ha volgut contribuir al debat buscant l’opinió de 14 intel·lectuals europeus de prestigi, que representen tota la pluralitat de l’esquerra: des del progressisme fins a l’extrema esquerra, des del republicanisme cívic del politòleg irlandés Philip Pettit fins a les postures directament àcrates del caricaturista francés Sine, passant pel compromís amb l’esquerra democràtica de l’historiador britànic Tony Judt, el laïcisme del filòsof italià Paolo Flores dArcais, la perspectiva marxista de l’historiador alemany Wolfang Fritz Haug, l’activisme antiglobalitzador de Susan George i el periodisme compromés d’Atrau de Gregorio, directora de LUnità, el diari fundat pel comunista Antonio Gramsci, ara en l’òrbita de l’esquerra moderada, entre altres.
Ampli palmito
Hi ha molta varietat, però en major o menor mesura, tots coincidixen en un element central: l’esquerra ha perdut per assemblar-se massa a la dreta. El fenomen no és nou, sinó que cal remuntar-se almenys a 30 anys arrere. El que ara s’està vivint, just quan la crisi econòmica pareix donar la raó a l’intervencionisme associat a la socialdemocràcia, no seria més que la culminació d’un llarg camí emprés per a desposseir-se del seu ADN.
"En dos dècades no s’ha construït una visió alternativa", lamenta Judt, que opina que els líders socialdemòcrates actuals s’han guanyat a pols el rebuig de l’electorat. "El centreesquerra fracassa a l’hora de construir un discurs únic coherent", li secunda Pettit, el politòleg de referència del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. "En molts països d’Europa,l’esquerra no existix", es desespera Flores dArcais, la teorització del del qual laïcisme ho situa com un altre dels filòsofs de capçalera en la cúpula del PSOE.
L’esquerra alternativa no ha capitalitzat la caiguda socialista
El debat s’ha instal·lat també en el PSOE, que va perdre els comicis però va aguantar el ruixat millor que altres: només a Malta van obtindre els socialdemòcrates un percentatge de suport superior.
Jesús Caldera, que dirigix la principal factoria intel·lectual del partit la Fundació Idees es resistix a acceptar que la dreta ha guanyat les eleccions. "Si es fa la suma de les esquerres es veurà que la dreta no ha guanyat. L’esquerra en conjunt ha sumat més que la dreta a França i supòsits grans èxits com el de Berlusconi a Itàlia o Merkel a Alemanya van aconseguir un percentatge de vot menor que el PSOE", explica a Públic.
"Els valors majoritaris continuen sent els progressistes; una altra cosa és que la socialdemocràcia ha tingut molts problemes quan no ha presentat una oferta electoral clarament diferenciada de la dreta", afirma Caldera, en sintonia amb els intel·lectuals consultats.
Per què no ha aconseguit capitalitzar perquè l’esquerra alternativa este afonament del tronc central dels progressistes? Tampoc els alternatius ixen ben parats de l’anàlisi dels intel·lectuals europeus. La llista de reprotxes és llarga: divisió, incapacitat per formular propostes creïbles i reproducció de mals que molts ciutadans associen als polítics tradicionals, als que percep com una casta única.
I ara jo dic, o pense en una reflecció, si en la crisi del 29, també va caure l'esquerra i va ser el començament de la guerra mundial...amb el creixement potencial de la extrema dreta a reu del món,ara que demanen he¡.La ignorància de la gent i la por reforçada amb les mentires de la dreta, siguent ella la provocant de la crisi, fan més mal que una pedregada.
Aleshores també creure avui que el soe espanyol i europeu es l'esquerra es com acceptar polp com animal de companyia...
